Enviat per: borjagd | gener 7, 2010

Les noves tecnologies: esperança o fracàs?

L’afirmació sobre les noves tecnologies com a motor de la nostra societat es presenta dia a dia mostrant-nos un univers ple de facilitats i accessible per a tot el món, però és aquesta afirmació totalment certa?

La invenció dels electrodomèstics va permetre a les persones alliberar-se de la majoria de feines domèstiques, ajudant d’aquesta manera a millorar la seva qualitat  de vida. Amb l’arribada del telèfon mòbil, comunicar-se amb gent a llarga distància es va convertir en realitat. I amb Internet, l’evolució de les tecnologies va assolir el seu punt més álgid, permetent emmagatzemar i transmetre a l’instant tot tipus d’informació entre d’altres utilitats. Totes aquestes novetats han representat vàries desigualtats, però s’espera que l’evolució permeti l’igualtat d’oportunitats.

Les noves tecnologies només estan a l’abast de països i sectors privilegiats, ja que en alguns països no tenen diners ni per a un àpat en condicions. Aquests avenços provoquen que s’accentuin encara més les diferencies entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats. D’altra banda, molta gent pot aïllar-se de la realitat i introduïr-se en un món que no els afavoreix per a relacionar-se amb els demés. També és perillós per als nens submergir-se en aquest món, ja que els dificulta el desenvolupament de la imaginació. Aquesta evolució ha provocat que aquells que no tinguin certs coneixements sobre l’ús de les noves tecnologies quedin en certes circumstàncies rellevats del seu lloc de treball.

Degut a què les noves tecnologies han suposat una nova oportunitat per a aquells que han tingut a l’abast tots aquests avenços, però també ha suposat un augment de les diferències entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, podem dir que les noves tecnologies tenen un costat positiu i un de negatiu, d’aquesta manera, el veritable progrés, seria assolir l’equilibri.

Enviat per: borjagd | gener 7, 2010

El present ja és passat

L’electrònica ha avançat d’una forma vertiginosa en aquests últims anys, i s’ha instal·lat tant entre nosaltres que hem començat a pensar que és indispensable per viure. Actualment vivim envoltats d’aparells electrònics, i possiblement se’ns faria impossible viure sense ells. A continuació, destaquem alguns d’aquests aparells:

A partir del descobriment de l’electricitat, és van anar desenvolupant certes teories sobre aquest fenomen. En aquell moment els inventors van començar a inventar aparells que aprofitessin el nou fenòmen sorgit, aparells que funcionessin amb energia elèctrica, i que amb el temps s’anirien perfeccionant.

Al s. XVIII van aparèixer dos aparells que anys més tard revolucionarien el món de les telecomunicacions: el telègraf i el telèfon. El fet de que la gent es pogués comunicar a distància a través de símbols (com és el cas del telègraf) va crear gran expectació. Anys més tard va aparèixer el telèfon, un aparell que també servia per a comunicar-se a distància, però, a diferència del telègraf, el telèfon et permetia comunicar-te a través de la veu. Amb l’aparició del telèfon, el telègraf va quedar relevat a un segon pla, i les millores en la telefonia van ser constants al llarg dels anys, fins a tal punt que el 1979 va néixer el primer telèfon mòbil, un dels aparells més utilitzats avui dia, sinó el que més, i que va suposar un gran avenç en l’època gràcies a la mobilitat i la llibertat que facilita. La telefonia mòbil va continuar avançant i posteriorment va anar adquirint moltes més aplicacions que avui dia tots coneixem com per exemple internet, GPS, càmara de fotos i vídeo, etc.

Paral·lelament, al s. XIX van aparèixer els electrodomèstics i van facilitar el treball en la vida quotidiana, com per exemple amb l’aparició de la primera rentadora. La TV i la ràdio, aparells fonamentals en la difusió d’informació en la societat d’avui dia, apareixerien més tard juntament amb altres aparells domèstics.

A l’any 1946, Mauchly i Eckert van construir el primer ordinador digital totalment electrònic (ENIAC, Electronic Numerical Integrator And Computer), va ser demanat per un comandant dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquest descobriment, que en un principi només és preveïa un aparell útil per a les guerres, es van anar desenvolupant els ordinadors i noves aplicacions de manera que es va ampliar l’àmbit d’ús d’aquests aparells.

Els avenços més importants en aquest segle han estat per part dels ordinadors i de la telefonia mòbil, dos aparells que s’han convertit indispensables en el nostre dia a dia. Els ordinadors han passat de tenir una capacitat minúscula de memòria a controlar en xarxa tota la informació d’una empresa. Avui gaudim d’ordinadors portàtils que cada cop son mes petits però que al mateix temps ens ofereixen una gran capacitat i les seves prestacions són cada vegada millors. Les últimes tendències en telefonia mòbil ens acosten a uns petits aparells que ens permeten gaudir de telèfon, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, ordinador i Internet de butxaca entre d’altres. Fa uns anys hagués semblat impensable totes aquestes característiques però l’evolució de la societat ens porta un ritme de vida imparable que fa necessària l’adquisició d’aquests aparells. La tecnologia continua avançant d’una forma vertiginosa i les innovacions d’avui, ja formen part del passat.

Enviat per: borjagd | gener 7, 2010

Esperit consumista

Cada any el gran aconteixement del Nadal fa que els més grans entrin en un estat de comprar compulsivament per a què els petits puguin gaudir de les màximes joguines posibles, en tres setmanes la despesa es dispara y a vegades, als nens ni tan sols els dóna temps a jugar amb tot. ¿Però és aquest el vertader esperit nadalenc? Ón hem deixat vertader sentiment d’aquest esperit?

En primer lloc, l’esperit nadalenc es basa cada vegada més en el consumisme propulsat per la societat en la qual vivim. Els nens segueixen sent els protagonistes d’aquesta època, però moltes vegades se li dóna massa importància a la quantitat de regals i com a conseqüència, els grans magatzems se n’aprofiten. Com per exemple el Corte Inglés, que quan es comencen a apropar aquestes dates es poden observar molts anuncis promocionant els seus productes i ofertes.

En segon lloc, s’està perdent la tradició de reunir-se en família quan comencen a faltar persones grans. La imatge d’una família il·lusionada i feliç per les celebracions que aquestes dates comporten s’està deteriorant amb el temps i ja en molt poques cases es pot veure aquesta imatge d’unió. Un clar exemple d’aquest deteriorament és que actualment, molta gent celebra el dia de Nadal en restaurants, cosa impensable 20 anys enrere.

Per concloure, l’esperit nadalenc s’està allunyant cada vegada més de les nostres cases i és que possiblement, d’aquí a vint anys no sigui més que un feliç record en les nostres ments degut a aquesta societat que prioritza els beneficis que aporten el consumisme generat en aquestes dates al vertader sentiment de l’esperit nadalenc.

Enviat per: borjagd | Desembre 18, 2009

La Marató de TV3

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Però La Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica.

El 1992, TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un telethon. Aquest tipus de programa, amb llarga tradició televisiva als Estat Units i en altres països europeus, es va plantejar com un repte per a la televisió autonòmica de Catalunya que, a hores d’ara, ja està plenament consolidat.

El programa de televisió, que se celebra anualment en el mes de desembre, té una durada aproximada de 15 hores en directe i està conduït per un o dos presentadors, que, com la resta de l’equip, fan una autèntica marató. Cada any el segueixen més de 3 milions de persones, recapta una mitjana de 7 milions d’euros i genera una mobilització ciutadana tan extraordinària que s’ha consolidat com la gran festa de la solidaritat a Catalunya. Per això, és el programa que més fons recapta a l’estat espanyol i es situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi.

El programa combina la sensibilització, la divulgació científica i l’entreteniment. Durant l’emissió s’explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les seves famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l’ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l’ètica, La Marató de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d’entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l’esport que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres tasques de suport.

Per aconseguir els seus objectius, La Marató de TV3, que va néixer com un programa de televisió, ha anat evolucionant i creixent al llargs dels anys, i compta ara també amb dos puntals culturals com són el Disc de La Marató i el Llibre de La Marató. Els artistes, els escriptors, les discogràfiques, els editors… en definitiva, el món cultural, col·laboren per obtenir fons, sensibilitzar la població i divulgar l’abast de les malalties que tracta cada edició.

Els resultats de les diferents edicions de La Marató han demostrat la capacitat de convocatòria i cohesió de TV3, així com la capacitat de la societat catalana d’aplegar-se en un acte solidari. La reacció de la població és tan exitosa per la quantitat de diners recaptats com pel nombre de ciutadans i empreses que es mobilitzen per la causa. Els primers, col·laborant amb les seves donacions i treball, i organitzant actes en suport de La Marató, més de 1.000 arreu dels Països Catalans. El món empresarial aporta el seu treball, els seus productes i serveis o les seves donacions, i així fa possible que el total dels fons recaptats es destini a sensibilització i recerca.

A continuació, l’anunci de la Marató 2009, per les malalties minoritàries

Enviat per: borjagd | Desembre 17, 2009

La ‘Llei Beckham’

  • Els estrangers que guanyin més de 600.000 euros anuals tributaran el 43% del seu sou
  • Tots els contractes signats abans del 1 de gener de 2010 seguiran cotitzant al 24%
  • Grans estrelles com Ribéry podrien replantejar-se fitxar per equips espanyols
  • La LFP es planteja parar la competició si el Congrés aprova finalment la modificació

La reforma de la ‘Llei Beckham’ manté en suspens als clubs espanyols. El Govern pretén que els professionals que es desplacin a Espanya temporalment i que tinguin uns ingressos superiors a 600.000 euros anuals tributin el 43 per cent en lloc del 24 per cent actual. Una situació que afectaria als contractes signats a partir del 1 de gener de 2010 i que podria canviar els plans de més d’un ‘crack’.

L’article 93 de la Llei 35/2006 de 28 de novembre permet als treballadors estrangers tributar a un tipus inferior al que ho fan els nacionals. La intenció d’aquesta Llei era permetre a les empreses espanyoles contractar a personal qualificat d’altres països estalviant-se una part important del seu sou, que correria a càrrec de l’Estat. Es va fer per a atreure cervells científics a les empreses espanyoles, cosa que van aprofitar els clubs de futbol per a portar a grans futbolistes.

Tots els contractes signats a partir del 1 de gener de 2010, i que suposin més de 600.000 euros anuals per al jugador, estaran subjectes a la Llei. En el cas de no arribar a aquesta xifra, el tipus aplicat seguirà sent del 24 %.

Els acords pactats abans del final de l’any 2009 no es veuran afectats pel canvi impositiu. Per tant, les grans estrelles que juguen ja en la Lliga espanyola no guanyaran menys del ja pactat. Jugadors com Cristino Ronaldo, Kaka’, Messi o Ibrahimovic i els seus clubs, poden dormir tranquils amb els seus milionaris contractes signats, almenys durant els pròxims cinc anys, el temps que les seves cotitzacions romandran intocables.

La situació en altres països europeus és la següent:

Alemanya. El país on més paguen els futbolistes. Els jugadors i esportistes estrangers tributen el mateix que la resta dels alemanys, un 45%.

Anglaterra. La Llei aplica un 40% però s’ha vingut anunciant una pujada de fins al 50%. L’avantatge que té és que els dies que el jugador treballi fora del país no tributa.

França. Ara mateix tributen un 40% encara que estan exempts d’alguns pagaments com casa o col·legis. El Govern està estudiant eliminar els desgravaments amb drets d’imatge.

Itàlia. Succeïx el mateix que a Alemanya, les rendes tributen sense excepció alguna encara que ho fan a un 43%.

Grècia. Els jugadors poden arribar a tributar només el 20%.

Holanda. Un país amb molts avantatges. Els jugadors tenen el 30% del seu salari exempt durant els primers 10 anys.

Enviat per: borjagd | Octubre 30, 2009

La crisi econòmica també afecta al futbol

Per tots és sabut, que el món es troba actualment immers en una gran crisi econòmica. Aquesta crisi es va produir entre 2008-2009, quan la majoria d’economies del món industrialitzat van entrar en una profunda recessió. És la primera vegada que es dona una recessió global simultània a totes les economies avançades -Estats Units, Europa, Àsia- i als països emergents. És la pitjor crisi financera des de la Gran Depressió. De fet se l’anomena sovint la Gran Recessió, tal com la batejà l’economista nord-americà Paul Volcker, per reflectir les similituds amb la Gran Depressió però sense sobrepassar-la.

La crisi econòmica mundial arriba a tots els sectors. Ningú se’n lliura. Cada dia surt a la llum una nova empresa que no pot fer front a les seves despeses. Les solucions d’emergència es multipliquen i cada vegada en són més les organitzacions que coneixen els efectes de la crisi. Fins i tot el món del futbol està patint les greus conseqüències d’aquesta recessió.

Patrocinadors i contractes són els més afectats dins del gran negoci que fins fa poc temps ha sigut el futbol. Com passa amb l’economia, els més afectats són els més dèbils, i els més rics ho seguiràn sent, això si, més pendents que mai dels informes de despeses.

La Lliga Professional de Futbol ha publicat que el deute dels clubs s’ha disparat fins a un 16,8 per cent més que l’any passat, amb un total d’uns 2.000 milions d’euros, dels quals 600 milions tenen com a creditora a Hisenda Pública. No obstant, no afecta igual la crisi a tots els clubs, els “petits” pateixen molt més.

El paral·lelisme entre l’esclat de la bombolla immobiliària i les pérdues en els equips es veu simplement mirant la samarreta. Aquest any s’estan produïnt situacions que no es recordaven. Equips com el Racing de Santader o l’Almería han deixat de tenir patrocinador perque els grups immobiliaris que ho eren, no passen per un bon moment. Però entre aquests casos, destaca el del Deportivo de la Coruña. Fins aquest any, Martinsa-Fadesa era el seu patrocinador, però degut a la suspensió de pagaments, l’equip gallec ha deixat de portar publicitat al pit dels seus jugadors.

Un cas contrari al del Depor és el de l’Athletic de Bilbao. Per primera vegada en 110 anys d’història, el club vasc porta publicitat en la mítica samarreta. El responsable d’aquest fet és Petronor que, amb dos milions d’euros, deixa a l’Athletic amb les comptes sanejades per als pròxims tres anys.

Tot i així, no podem deixar oblidada a la televisió, ja que les cadenes segueixen invertint milions en el futbol. Però sembla que la crisi també afecta al “pay per view”. Segons l’últim informe de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, les compres de partits PPV van baixar dels 4.532.549 euros al segon trimestre de 2007 a 2.488.662 al mateix trimestre del 2008.

Categories